En el marc d’un sopar europeu a Brussel·les, Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya des del passat mes de gener, va exposar els objectius d’aquest nou organisme de la Generalitat de Catalunya.
El projecte d’unificació europea sorgit de la postguerra mundial està seriosament amenaçat. Arreu d’Europa estan emergint forces populistes i nacionalistes com a reacció a la manca de lideratge europeu de la profunda crisi econòmica que estem vivint. El següent programa de set punts que proposem conté iniciatives que, aplicades de forma conjunta, contribuiran a revertir la tendència a la desunió en que ens trobem immersos:
Roger Albinyana, que des del gener de 2013 és el nou secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar un concorregut sopar europeu on va exposar les línies mestres de la nova política exterior de la Generalitat que gira entorn de dos eixos: la internacionalització de l’economia i l’explicació al món del procés sobiranista.
Tres representants d’Horitzó Europa han comparegut al Parlament de Catalunya a petició del diputat d’ICV, Salvador Milà, per exposar davant dels membres de la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació la iniciativa impulsada per la Unió dels Federalistes Europeus perquè les institucions europees implementin un pla de desenvolupament sostenible, recuperació econòmica i ocupació.
George Carner, diplomàtic nord-americà retirat i expert en política de cooperació al desenvolupament, va compartir un sopar col·loqui d’Horitzó Europa a Barcelona centrat en les relacions UE-EUA i en la visió que els nord-americans tenen del projecte de construcció europea.
El passat 4 de desembre va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu d’Horitzó Europa amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Al sopar s’hi van tractar diversos temes relacionats amb el panorama polític a Catalunya després de les eleccions del 25 de novembre, les hipòtesis sobre l’estatus de Catalunya en cas de secessió, la comparació amb el cas escocès, el rol de la societat civil catalana, l’europeisme en la Catalunya actual, i el reconeixement de la llengua catalana la UE.
Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, va protagonitzar un interessant intercanvi d’opinions sobre la idoneïtat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau 2012 a la Unió Europea. En un sopar debat celebrat a Barcelona el passat 24 d’octubre, el convidat va declarar que la contribució del procés de construcció europea a la pau al continent és inapel·lable, però va posar en qüestió l’oportunitat d’atorgar el premi a la UE just en aquest moment, perdent una bona oportunitat per atorgar-lo a candidat que estigui treballant per la pau en un altre punt del món i que necessiti un reconeixement com el que ofereix el Nobel de la Pau. “La capacitat d’incidència del Premi Nobel de la Pau, si s’hagués atorgat, per exemple, a un defensor dels drets humans en un país que pateix una dictadura, hagués estat molt més gran”, va concloure Armadans.
El passat divendres 28 de setembre Horitzó Europa va organitzar, amb la col·laboració de Comissions Obreres, l’acte L’Europa Social: quina herència deixarem a les futures generacions? a l’Aula Europa de la seu de les institucions de la Unió Europea a Barcelona.
El proper 11 de setembre, la ciutadania està citada a Barcelona per manifestar-se i celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest acte d’afirmació col·lectiva ha d’anar acompanyat d’un missatge positiu al món i, principalment, al nostre entorn més immediat: la Unió Europea. És important que les capitals d’un continent on s’observen els nacionalismes amb molt de recel llegeixin la manifestació en clau positiva, que entenguin que la nació catalana està plenament compromesa amb els drets i els valors que defensa la Unió Europea i amb una major integració social, econòmica i política d’Europa.
En un to marcadament optimista, Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB i director general honorari de la Comissió Europea, va destacar que l’euro és una història d’èxit que no té marxa enrere: la moneda única europea representa ja el 25% de les reserves mundials.
