En el darrer sopar col·loqui organitzat per Horitzó Europa a Barcelona, Vicent Partal, director de Vilaweb i vicepresident del European Journalisme Center, va abordar les repercussions de la recent filtració massiva de documents secrets dels Estats Units (uns 253.000) feta per WikiLeaks per mitjà de cinc mitjans escrits (The Guardian, New York Times, Le Monde, Der Spiegel i El País), així com els clarobscurs de les accions de l’organització fundada i dirigida per l’australià Julian Assange.

El sopar-debat d’Horitzó Europa a Brussel.les amb Anna Parés, degana del col·legi de politòlegs i sociòlegs, que es va celebrar en ocasió de la visita d’estudis bianual del col·legi a les institucions europees va ser un èxit de participació. La trentena d’assistents, entre els que es podien comptar tant col·legiats i col·legiades, com gent lligada a les institucions europees i fins i tot l’eurodiputat pel grup socialista Raimon Obiols, van gaudir de la presentació de la degana centrada en un primer moment en el paper, evolució i activitats del col.legi i després en les variables que afectaran tant la participació com la direcció del vot en les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de Novembre de 2010.

Després de més de 10 mesos de la catàstrofe d’Haití, el país torna a ser notícia aquests dies per culpa del brot de còlera que està afectant la seva població. El gran desplegament d’ajut internacional mobilitzat i el qüestionament de la seva capacitat d’actuació va posar en evidència la resposta d’organismes internacionals davant d’aquest tipus de catàstrofes. És per aquest motiu que la Fundació Catalunya Europa ha escollit tractar aquest tema en una de les seves sessions del Cicle Pensem Europa per tal de conèixer els mecanismes d’actuació tant a nivell europeu com a nivell local.

Avui, el secretari d’Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido, ha declarat a Brussel·les que l’Estat espanyol “no paga les traduccions del català a la UE i que no ho pensa fer”, incomplint els compromisos adquirits amb les institucions comunitàries des de 2005.

Horitzó Europa considera totalment inacceptable la manca de seriositat i l’actitud del Govern espanyol, que torna a demostrar que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona dins l’Estat espanyol i dins la Unió Europea.

Albert Moreno, delegat de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, va repassar el paper de Catalunya a Europa en el marc del Sopar Europeu, organitzat conjuntament entre Horitzó Europa i Catalunya Empresa Oberta, a Brussel·les.

Albert Moreno va fer un balanç positiu de la representació de Catalunya davant les institucions europees. Segons el delegat, l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i el seu desenvolupament, que va donar lloc a la creació de la Delegació, ofereix noves eines al Govern de la Generalitat, tot i que la interlocució amb les institucions queda lluny del d’una representació permanent estatal (REPER). Malgrat això va apuntar que des de l’aprovació de l’Estatut s’han reforçat les tasques de coordinació de l’acció de govern de cara a la UE i l’esforç de transferència d’informació sobre legislació europea als Departaments.

En un món globalitzat i interdependent com l’actual, és essencial que el Govern de Catalunya mantingui unes relacions fluïdes amb altres governs, organitzacions i entitats que se situen més enllà de les nostres fronteres, ja que, si no, ens arrisquem a perdre un bon grapat d’oportunitats com a país. Avui dia, els actors s’interrelacionen a nivell internacional fins a superar jerarquies i difuminar els límits de la diplomàcia governamental. El Govern de Catalunya ha de ser present en aquest escenari amb l’objectiu de defensar els interessos del país allà on estiguin en joc i de participar en la governança internacional per tal de contribuir a construir una Europa unida i un món més just, pacífic i sostenible.

La Unió Europea està patint la crisi econòmica com cap altra regió del planeta. Mentre les principals potències comencen a brotar (Estats Units, 3%; Japó, 5%) i les emergents ja s’han enlairat (Índia, 8,6%; Xina, 11,9%), la UE amb prou feines té un creixement positiu (0,2%), amb l’Estat espanyol oferint les primeres xifres positives des de fa mesos (0,08%) i França i Alemanya estancant-se en dades similars (0,1% i 0,2% respectivament)¹. El pitjor del cas és que les expectatives no són massa millors, ja que s’espera un creixement de l’1% per al 2010 i de l’1,75% el 2011.

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, va ser el protagonista del darrer sopar d’Horitzó Europa a Brussel·les abans de l’estiu. Davant d’una vintena llarga de comensals, entre els quals cal destacar els eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras i els últims dos convidats dels sopars d’HE a Brussel·les, el també portaveu Ferran Tarradellas i el lingüista Johan Häggman, Altafaj va fer un repàs de la difícil conjuntura econòmica que està vivint la Unió Europea. Amb unes perspectives de creixement inferiors a l’1% per enguany i al 2% per al 2011, la situació de la Unió contrasta amb la de les altres potències mundials, que presenten creixements propers al 10% (Xina i Índia) o creixements entre el 3% i el 5% (EUA i Japó).

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).